 |
El "Picacanyes" Hi ha un munt d’instruments populars catalans, que ens són desconeguts. Sovint eren joguines dels infants de fora de la ciutat, fets de canya, escorça d’arbre, branques tendres, pinyols de fruita o trossos de fusta. Més que per fer música, s’utilitzaven per fer sorolls més o menys musicals o rítmics i així fer gresca. Com que generalment se’ls feien els propis nens, calia que fossin senzills i fets amb matèries del camp. Eren efímers, la seva durada era curta en trencar-se o malmetre's. Hi ha un escrit força interessant vers aquests instruments, fet per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra, que publicà l’any 1932 el «Club Muntanyenc Barcelonès». Recull aquells instruments populars que eren propis de la Vall del Flamisell, al Pallars Jussà, d’on l’autor n’era fill. És curiós com descriu el flabiol fet amb estris populars: canya i un tap de suro. La «trota» o «trompa» la descriu com un instrument fet amb escorça d’arbre cargolada en forma d’ espiral i fent paperina, que amb forats i amb una «xaramella» de pela de freixe a la punta podria ser, diu, la gralla primitiva d’aquelles valls. Les cercaviles de gegants, són populars, s’hi fa gresca i el principal espectador és la mainada. Aquests instruments ens sembla que hi encaixen la mar de bé. De tots ells, per ser fàcil de fer i per tenir un so que no perjudica al de la gralla (si es porta al ritme del timbal, és clar), hem escollit al picacanyes o «castanyoles» com adient a la nostra festa. Els nens segueixen la música picant de mans, però el seu so és fluix. El picacanyes té el mateix sentit però per ser el seu so més fort el fa més participatiu. Adjuntem els dibuixos de la publicació esmentada per si us voleu fer aquest instrument (d’un mànec d’escombra per exemple), però si voleu, us en ensenyarem a fer-ne. |
  |
|||
|
||||
 |
||||
|
||||
|
 |
 |
| Colla dels Geganters de Vallgorguina - Plaça de la Vila nº2 - 08471 Vallgorguina - Tel: 93 867 91 62 - acv.vallgorguina@gmail.com |
|