 |
|
La Llegenda dels Gegants: per Marta Punsola
Vet ací una vegada que el baró
de Montclús va voler casar el seu fill, en Bernat, un jove alt i fort,
molt ben plantat.
La seva promesa, la Leonor, era la pubilla de la
casa més rica de tot el poble, Can Siurenc.
En Bernat estava molt
preocupat, perquè si es casava amb l’escollida del seu pare no es
podria seguir veient amb la seva estimada, l’Elionor.
L’Elionor era
de família pobra i senzilla, però a en Bernat li era igual, s’estimaven
molt i volien casar-se, però el baró no podia consentir que la futura
baronessa de Montclús fos aquella necessitada. No obstant, cada nit
en Bernat i l’Elionor s’escapaven de casa per reunir-se a la vora
del riu.
Una nit el baró va pujar a la cambra del seu fill i va veure
que no hi era.
L’endemà al matí va fer cridar a un espia perquè el
seguís la vetllada següent.
En fer-se fosc en Bernat es va acomiadar
del seu pare i va pujar cap a la seva habitació. Va agafar un sac
ple de panets i se n’anà. L’espia el va seguir fins al riu, on l'esperava
l’Elionor. En Bernat li va donar el sac de panets i li feu un petó
als llavis. S’acomiadaren i cadascun va dirigir-se cap a casa seva.
L’espia va informar al baró del que estava passant i li va aconsellar
que parlés amb la bruixa del poble, que ella sabria que fer.
Sense
dubtar-ho ni un moment, el Baró, va anar-se'n tot sol a casa d’aquella
bruixota. Li explicà la seva situació ella li respongué que hi havia
una alternativa, fer-lo escollir. El baró no hi estava d’acord i reclamava
una altra solució, no podia acceptar que el seu que el seu fill escollís
aquella morta de gana. La bruixa li va dir que no s'amoïnés, que ella
faria alguna cosa si decidia que es volia casar amb l’Elionor. Evidentment
no li va dir quina, però si que li va dir que li pagués, sense diners
no hi havia tracte. El baró va cedir.
Aquella mateixa tarda quan en
Bernat va tornar del seu passeig, el seu pare li digué que ho sabia
tot i que hauria d’escollir, la baronia o l’Elionor. En Bernat tot
feliç, li contestà que es volia casar amb l’Elionor i que se n’aniria
a viure amb ella. Va fer un parell de saltironets i va córrer com
un llamp cap al poble.
El baró, enfurismat com mai ho havia estat,
tornà a casa de la bruixa i mantingueren una seriosa conversació.
Al final varen decidir que ella parlaria amb en Bernat.
Aquella nit
quan en Bernat i l’Elionor eren a la vora del riu aparegué una velleta
amb un bastó, era la bruixa. Els hi donà l'enhorabona per la seva
relació i els va començar a ensarronar amb les seves preguntes fins
que va aconseguir el seu propòsit. Els enamorats li digueren que volien
ser joves per sempre més i estar junts fins a la fi del món. La bruixa
es tragué la disfressa i va realitzar un conjur.
L’endemà al matí,
el baró, es va estranyar de no veure el seu fill pel castell, així
que es va dirigir cap al riu.
Expliquen que el baró va morir d’un
atac de cor en veure el Bernat i l’Elionor estirats al terra, paralitzats
convertits en gegants.
Passaren uns quants segles; ningú sabia la història, però els gegants
seguien allà, i un bon dia, algú va decidir que servirien per a divertir
a la gent, per a començar una tradició que avui en dia encara viu.
| |
|
Tornar a publicacions
