 |
|
 |
|
|
Els
gegants de Vallgorguina Bernat i Elionor representen
uns personatges així anomenats que, cap al segle XII,
foren barons de Montclús i senyors feudals del poble.
El seu llinatge es remunta al segle XI. De
primer portaren el nom de Sesagudes, prenent-lo del castell
on vivien, situat al pic de les Agudes, amb temps i al.ludint
als indrets on tenien la major part dels seus dominis, es
digueren de Montseny i finalment, al segle XIII, abandonaren
els cims i bastiren al Nord de Sant Esteve de Palautordera,
en el lloc anomenat Montclús, un gran castell
del qual actualment encara en resten importants ruïnes
i prengueren el nom de la nova mansió.
Els seus territoris comprenien les parròquies
de Montseny, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí
de Pertegàs, Santa Maria, Sant Esteve de Palautordera,
Olzinelles i Vallgorguina. Sant Celoni quedava quasi com una
illa dins dels seus dominis, ja que era en poder de l'ordre
dels cavallers de Sant Joan de l'Hospital (Hospitalers), dels
quals els Montclús eren feudataris i amb els quals,
en més d'una ocasió, tingueren disputes que
arribaren a les mans.
L'escut d'armes dels Montclús era
negre amb la figura heràldica que se'n diu "montfloré"
de color blanc al mig. Aquesta figura vol representar un mont
o muntanya amb una flor de lis o de lliri al capdamunt. En
termes heràldics aquest escut es descriu així:
"De sable, montfloré d'argent.
Aquestes armes figuren en l'escut de Vallgorguina,
situades sobre la creu en aspa, de color blanc, sobre fons
blau, que es la creu de Sant Andreu de Vallgorguina.
|
|
| |
|
